La paraula betrana prové de l'expressió "binea betrana", que significa "terreny deixat a reposar-se" (Cosme Aguiló, Toponímia i etimologia, 2002). Es refereix al fet de deixar que els camps descansin abans de tornar-hi a sembrar, perquè es regenerin i siguin de nou productius de forma natural. És per aquest motiu que el mot me va captivar, perquè aquest projecte és per mi un descans, un parèntesi, una oxigenació que m'evadeix de la meva quotidianitat.
Sóc na Laura i me fascinen els llibres i les coses antigues. Vaig créixer envoltada de les pintures, pinzells, coles, fustes, pigments i eines del meu padrí, que era pintor "de brotxa gorda". Crec que aquest entorn i el fet que durant la meva infantesa les hores lliures fossin realment lliures (per no dir salvatges) varen despertar la meva creativitat, que sempre m'ha acompanyat des de ben petita.
Anys més tard, després de recollir amb incredulitat alguns mobles antics abandonats per Barcelona, vaig començar classes de restauració per recuperar-los. A
La Mansarda del Moble vaig connectar de nou amb l'esperit d'un taller, amb les eines, productes i olors que havia descobert a Sóller feia temps.
Més tard, i gairebé per pura casualitat, vaig iniciar-me en el món de l'enquadernació i en vaig quedar captivada. Comprar teles per fer llibretes és un dels meus vicis confessables
Betrana és tot això, és una mica de mi i una mica de totes aquelles persones que al llarg dels anys me van ensenyant coses noves, una forma de mostrar allò que faig amb les meves pròpies mans quan el meu fill Andreu ja dorm...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada